Amb la perspectiva que et va donant el temps i els canvis continus que es produeixen en la mobilitat, fa temps que em pregunto perquè es segueixen produint els accidents o sinistres viaris.
Quan parlo de perspectiva en el temps, parlo de totes les actuacions que fa molts anys que es van produint i que han provocat el descens de la quantitat, però no l’eradicació, amb la vista posada a l’objectiu de zero víctimes mortals al 2050.
S’ha invertit molt d’esforç en l’educació viària o com anomenem actualment educació per la mobilitat segura i sostenible. Tot aquest esforç ha millorat els valors numèrics però segueix havent usuaris afectats de diverses maneres.
Què és el que fa que la gent segueixi tenint un comportament que afavoreix tota aquesta sèrie de prejudicis?
El comportament viari va solidàriament lligat al comportament de la societat, una societat més preocupada dels drets que de les obligacions. Si ens centrem només en els nostres drets descuidem els dels altres i provoquen una difícil convivència a les infraestructures viàries.
S’està introduint en la mobilitat tota una sèrie de vehicles que està fent molt més difícil la convivència dels diferents usuaris de la via. Es pot arribar a dir que per la falta de regulació.
Però de veritat creiem que la normativa que regularà la circulació serà tan diferent a la que tenim actualment? Aquesta normativa ens sorprendrà per innovadora?
Es segueix insistint en fer formació específica referent al vehicle quan és el comportament el que provoca el conflicte entre usuaris. I canviar el comportament és un repte que ningú sembla estar disposat a recollir. Les administracions no volen invertir a llarg termini, les autoritats treballen a reacció i la societat cada vegada més individualista no està disposada a treure la mirada del melic per preocupar-se pels altres.
D’aquesta manera el que aconseguim temporalment, és un pedaç que amb el temps hem de reemplaçar per un altre o com diuen els metges ataquem els símptomes però no la malaltia.
Les solucions no són mai fàcils i necessiten un cert sacrifici en un moment sense voluntat de canvi i deixant que un altre faci el que nosaltres necessitem.
Seria el moment d’aportar individualment, dins les nostres possibilitats, la nostra part. Així entre tots ens aproximarem al que seria desitjable en una circulació compartida. El comportament hauria de ser el més homogeni possible i en la majoria de les vegades evitaria el conflicte i les conseqüències.